De l’1 al 17 de febrer de 2019, al teatre La Gleva de Barcelona i amb direcció de Xavier Tarragüel, es va representar l’obra Primera Història d’Esther de Salvador Espriu en homenatge a Ricard Salvat, que en va fer un muntatge l’any 1962.
En aquest muntatge es van incloure alguns dels elements escenogràfics que apareixien en alguna de les diverses versions que Ricard Salvat va fer d’aquest text o de Ronda de mort a Sinera.
Cada dia, al final de l’obra, Joan Anguera, que representava el personatge de l’Altíssim, llegia el text de Ricard Salvat següent:
El teatre és d’una gran complexitat. Abans que res, actua com a reductor del misteri. Quan ens sentim llançats en el món, ens sentim perduts, estem plens de pors, i el teatre ens explica aquestes pors, ens redueix el misteri.
El teatre és el mirall dels pobles. Això és molt important que mai no s’oblidi perquè en aquest moment el teatre està tendint excessivament cap a la comercialització única.
El mirall dels pobles vol dir moltes coses. El teatre és un podi on s’explica la història d’un poble. El teatre és un lloc on la gent va a conèixer el seu passat, la seva història, on és avui, quins problemes té i quines vies de sortida pot tenir a aquests problemes que avui té.
El teatre és el temple de la paraula, preserva la llengua, la potencia i ensenya des de l’escenari al poble la seva riquesa, la ductilitat, la capacitat d’expressar un pensament.
El teatre és també un lloc de complicitat i per això fa tanta por, perquè el teatre és un lloc de complicitat on han començat molts avalots, moltes revolucions, on han començat molts canvis socials.
Agraïm molt a Xavier Tarragüel, a tots els actors que van fer possible l’obra i als responsables del teatre La Gleva que fessin aquest homenatge a Ricard Salvat i que posessin de nou aquest important text d’Espriu a l’abast del públic de Barcelona.