Procés de creació del logo

Disseny del logotip de la Fundació Ricard Salvat
Què m’ha mogut?

Sota l’encàrrec de la família Salvat vaig realitzar durant més de tres mesos, una recerca per trobar la imatge que representés a la Fundació. Retrobant en les meves carpetes, diversos dibuixos, apunts i retrats que havia fet de’n Ricard, els vaig escampar per l’estudi i vaig començar a treballar. Necessitava combinar també elements diversos que, per a mi, el referenciaven. Després de seleccionar-ne uns quants, anava composant tot resseguint un camí emotiu entre el teatre, la literatura, la pintura, i la seva persona.

Cap a la meitat del trajecte començava a desestimar clarament les representacions directes de la seva figura que paulatinament decantava i que finalment vaig optar per descartar totalment. Preferia explorar fora de la presència de la seva imatge.

Una trentena de dibuixos són els que vaig necessitar per gravellar-ho. Volia agrupar elements que féssin referència a la seva creació en la direcció escènica. Així doncs, em va semblar be prendre la grafia de la seva escriptura manuscrita com a clau emotiva de la seva personalitat i que m’ ha arribat sempre neta i directa. A guisa d’atributs reconeixia la seva signatura com l’element primordial que havia de formar part de la imatge total i que havia de sostenir la representació del seu saber i tot el recull bibliogràfic que més endavant acolliria la Fundació.

D’aquesta manera doncs, la seva escriptura i el seguit de llibres que tenia previstos de descriure es van resumir en la signatura única i en dos volums representats de llom i ajeguts, sedimentant així tres taques: els llibres, el nom de la fundació en lletra existent, i la seva signatura.

Pel que fa al color, no podia esquivar aquest vermell de sang de cap manera. Primer perquè és un color que porto a la meva paleta fa més de quaranta anys com a eina comunicativa bàsica en el meu llenguatge; perquè per als treballs plàstics teatrals que vaig realitzar per al Ricard Salvat, hi eren sempre com una llambregada expressionista que ens unia.
I pel que fa al gris que l’acompanya, aporta la serenitat de la reflexió i alhora és el fil de l’elegància que sempre era en la seva obra i en la seva persona.

En la punta final d’aquest treball pictòric, la col.laboració professional del dissenyador Polop, va acabar de posar els mil.límetres d’equilibri matemàtic de les línies, i la precisió en el mil.lígrams de color per traduir-ho al llenguatge informàtic del disseny.

Agraeixo de tot cor a la família Salvat, que m’hagin confiat aquesta tasca de poder representar, en el diminut espai d’un logotip, l’esperit del Ricard Salvat i la seva passió pel teatre i per tota veu que exhalés cultura.

Mariona Millà, -pintora-
Barcelona, desembre de 2012