EL TEATRE VIU
A mitjans dels anys cinquanta Ricard Salvat inicià la seva activitat com a creador escènic. Encara no tenia molt clar quin seria el seu paper, li interessava l’escriptura, la posada en escena, i moltes altres coses. La Universitat Central de Barcelona on estudiava Filosofia li permeté conèixer joves que com ell estaven iniciant el seu camí en el món acadèmic i artístic i fent tot el possible per fugir del Teatro Español Universitario, entitat depenent del Sindicato Español Universitario (SEU), creada per la Falange durant la Segona República i que esdevingué un organisme dedicat a controlar la vida acadèmica i estudiantil durant la postguerra.
El primer intent per crear un teatre universitari desvinculat del món oficial fou l’Agrupació de Teatre Experimental, escenificant lectures dramatitzades i tenint com a punt culminant l’estrena de la versió que Esteve Albert féu de Solitud, de Caterina Albert, representada en sessió única, el 8 de maig de 1954, al Teatre CAPSA, cosa que implicà la presència de la crítica i de taquilla oberta.
Durant aquests anys d’aprenentatge la trobada amb Miquel Porter Moix resultà especialment fructífera per estimular el camí envers la creació escènica. A la llibreria de Josep Porter es donaren les primeres passes cap a un experiment escènic d’un extraordinari interès que suposà la primera gran aventura escènica de Ricard Salvat, que en aquells anys estudià a l’Alemanya Federal estudis teatrals i sociologia durant alguns semestres.
Acompanyats per Josep Maria Planas i Helena Estellés, van convocar la primera sessió oficial de Teatre Viu a la casa dels Porter a la Diagonal (febrer de 1956), a la qual assistiren membres de Dau al Set i de la Universitat com Joan Brossa i José María Valverde, on proposaren el seu experiment escènic basat principalment en la improvisació. La voluntat del joves artistes era experimentar un treball actoral allunyat dels esquemes tradicionals per cercar en la Commedia dell’Arte i en la pantomima les eines de renovació de l’actor, un treball allunyat, en definitiva, dels plantejaments del teatre comercial. L’escriptura de peces breus destinades a la interpretació pantomímica, a càrrec de Ricard Salvat, fou la base principal d’una part de les sessions.
El Teatre Viu inicià així un camí d’experimentació que el dugué a convertir-se en secció experimental de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). Aquest fet possibilità l’organització de sessions públiques a entitats de tota mena al llarg dels anys 1958 i 1959. Dels quatre membres que iniciaren la primera sessió es passà a una vintena de joves actors que sota la direcció de Ricard Salvat i Miquel Porter experimentaren amb una formació molt allunyada de la impartida per les migrades escoles de teatre de l’època.
En definitiva, el Teatre Viu serví a Ricard Salvat com a camí d’experimentació en diversos àmbits; però el que pensem que resultà més fructífer fou l’estructura d’escola que prengué l’experiència i que tindria una continuïtat, diferent i amplificada, en l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.
Enric Ciurans
Professor de la UB