Fons documental

Ricard Salvat al llarg de la seva vida professional, més de cinquanta anys, va anar guardant diversos documents de les seves múltiples activitats com a director d’escena, autor, productor, empresari, actor, catedràtic de les Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona, conferenciant, director de festivals, assistent en diversos congressos i festivals d’arreu del món, etc. Tot aquest material configura el Fons Documental Ricard Salvat, un fons ampli els inicis del qual s’han de situar l’any 1953, encara que també l’integren materials dels anys 40 i dels primers anys 50.

Aquest fons té un valor històric inqüestionable, ja que reuneix no solament tots els documents relacionats amb l’activitat escènica de Ricard Salvat, sinó també els programes, cartells, crítiques, etc., dels espectacles que va veure a Catalunya, arreu d’Europa i del món.

La part més important del fons és, sens dubte, la que fa referència a tota l’època de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) fundada l’any 1960, una part de la qual constitueix el Fons Fundacional de la Fundació Ricard Salvat. Està integrat per correspondència, manuscrits, mecanoscrits, crítiques i reculls de premsa, programes, cartells, figurins, esbossos de figurins i escenografies realitzats per destacats pintors com Tàpies, Guinovart, Ràfols Casamada, Maria Girona, Armand Cardona Torrandell, Émile Marzé, Pla Narbona, etc. D’aquesta època destaca també la correspondència de Salvador Espriu a Ricard Salvat.

Així mateix, el Fons guarda documents, programes, fotografies, textos dels primers muntatges de Ricard Salvat, de l’època del Teatre Viu —creat amb Miquel Porter—, de l’ADB, dels anys d’existència de l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet de Llobregat (EEA, 1975 i 1978), de la Companyia Adrià Gual (1962-1985), de la seva participació al Festival de Nancy i dels seus muntatges a Itàlia, Grècia, França, Euskadi, Mèxic, Alemanya, Hongria, l’Estat espanyol, etc.

També conté materials relacionats amb l’activitat universitària i amb la creació del Departament Experimental de Teatre (DET), després Institut d’Experimentació Teatral (IET) i finalment Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET).

Cal destacar també els materials relacionats amb els tres festivals de teatre que Ricard Salvat va dirigir: el Festival de Teatre Popular de l’Hospitalet de Llobregat (1976 i 1977), el Festival Internacional de Teatre de Sitges (1977-1986) i el Festival Internacional de Teatre de Tortosa EntreCultures (2004-2006).

A part del que ja hem mencionat, els fons guarda programes de mà, cartells, fotografies, vídeos, cintes magnetofòniques, DVD de diferents espectacles, i crítiques i articles sobre la feina de Ricard Salvat aquí i a l’estranger.

Consta també de materials relacionats amb la seva tasca com a president de la Secció Catalana del Consell Mundial de la Pau, amb la seva activitat com a escriptor i estudiós del teatre, i amb les seves diverses estades a Alemanya, per exemple, els materials sobre el Berliner Ensemble i Bertolt Brecht que va anar reunint com a estudiós, com a director i com a introductor de les tècniques brechtianes a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Finalment, mereixen una menció molt especial els seus diaris personals, un total de 300 llibretes que recullen les seves experiències des dels anys seixanta fins a la seva mort el 2009, i que són una reflexió de tots aquests anys d’activitat.

Actualment tot aquest material està en procés d’inici de catalogació.

Segueix a Fundació Ricard Salvat a Twitter